El 1985 TV3 ens va sorprendre a tots amb l'emissió dels 20 capítols de la sèrie Connecta el micro, Pica el start. Es tractava d'una producció autòctona i de capital 100% nacional que divulgava i ens acostava la informàtica en una època en què tot estava per descobrir i en la qual el desconeixement era general. Per fi podem compartir-la íntegrament en els seus 20 capítols i veure com eren els inicis de lo que avui és essencial en el nostre dia a dia.
El realitzador de la pròpia sèrie, Xavier Juncosa i Gurguí comparteix amb nosaltres la historia i secrets de la pròpia sèrie. Ningú com ell per a estar documentat i tenir la certesa de com es va desenvolupar la mateixa. El ens titula el text com...
Connecta el Micro. Pica l’Start: una semblança
La sèrie televisiva de divulgació informàtica Connecta el Micro. Pica l’Start va ser una producció de l’any 1985, produïda per l’empresa Teleinformática Catalana que va emetre TV3, Televisió de Catalunya en dues ocasions: la primavera i la tardor d’aquell mateix any. Constava de 20 capítols d’entre 20 i 25 minuts cadascun.
La iniciativa de la sèrie va sorgir de l’empresa informàtica espanyola Eurohard, que va comprar la casa Dragón i va comercialitzar dos models d'ordinador, un de 32 kilobytes de RAM i l'altre de 64. Posats en contacte amb la productora Teleinformática Catalana van construir un entramat econòmic que buscà complicitats entre un capital publicitari (La Caixa) i una televisió que només feia un any que havia començat les seves emissions a Catalunya (TV3). L’ànima de la sèrie va ser, sense cap mena de dubtes, el productor audiovisual barceloní Tato Escayola: ell va saber unir les tres parts -l’empresa, l’emissor i el patrocinador- i va aconseguir reunir el 100% del pressupost, 100 milions de pessetes, que ara serien més de 2 milions tres-cents mil d’euros; llavors, un pressupost del tot excepcional. Hem de tenir en compte que la producció d’una pel·lícula mitjana costava a Espanya, l’any 1985, entre 50 i 80 milions de pessetes.
La sèrie es va gravar a la ciutat de Barcelona en vídeo d’una polzada, amb tres càmeres d’estudi Ikegami i amb aparells de producció i postproducció SONY d’última generació a l’empresa de serveis audiovisuals Videocomunicación, que també disposava de dos platós: un de gran d’uns 250 metres quadrats amb un gran decorat que simulava una «microteca» i un de petit d’uns 50 metres quadrats on hi fèiem gravacions que necessitessin menys espai: gravació de detalls, petits decorats o algunes entrevistes, entre d’altres. Després de quatre setmanes de preproducció el març de 1985, on es van dissenyar els decorats i es va preparar tot el pla de producció, durant dos mesos i mig, entre l’abril i el juny de 1985, totes les instal·lacions de Videocomunicación es van centrar en la producció de la nostra sèrie; allà es va fer tot: la gravació, la postproducció de so i tot el muntatge. També, i molt important, va ser la gravació que vam fer allà mateix amb croma que simulava l’interior d’un ordinador i on els dos presentadors de la sèrie es passejaven pel seu interior i anaven explicant a l’espectador tots els components de l’interior de l’ordinador: la placa base, el processador, la targeta gràfica (llavors més que rudimentària), els condensadors, els punts de soldadura i tot el petit cablejat que la formava.
La sèrie produïda per Tato Escayola tenia un equip format per unes vint-i-cinc persones en les que hi destacaven el realitzador, Xavier Juncosa, la cap de producció, Olivia Borricón, el director de fotografia, Xavier Camí, i el guionista Jaume Agustí, professor d’informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El cap de so va ser l’expert enginyer de so Antoni Belloch. La llarga seqüència de chroma abans descrita la va dur a terme Emilio de la Torre, cap tècnic de Videocomunicación; unes seqüències que llavors van ser una de les marques d’identitat de la sèrie i de les més elogiades en un moment on, tant la informàtica aplicada com els efectes de vídeo tot just començaven el seu llarg camí. Finalment, els dos presentadors de la sèrie van ser els actors Gemma Riera i Enric Cusí, de llarga i dilatada experiència, després d’un càsting molt rigorós en el que hi van participar més de vint candidats i candidates.
S’ha escrit i encara corre per la xarxa que la sèrie Connecta el Micro. Pica l’Start era una producció britànica de la que TV3 n’havia comprat els drets d’emissió: res més lluny de la realitat. El 100% dels plans que van compondre la sèrie van ser gravats als platós de Videocomunicación o en exteriors naturals. La sèrie fou tan ambiciosa que va voler reunir als pocs professionals que l’any 1985 treballaven ja informàticament de cara a donar visibilitat al nou món que tot just trucava a la porta: des d’estudis d’arquitectes amb els incipients plotters o els primers metges que van incorporar la informàtica en el seu dia a dia, fins a explotacions ramaderes que ja feien servir la informàtica per a alimentar el seu bestiar a les hores convingudes.
Aquesta gran ambició tècnica ens va fer entendre -ja a la segona setmana de gravació- que necessitaríem un equip autònom d’exteriors, en l’argot, una segona unitat, que tant rodava a Girona com a les comarques de la Catalunya central. Aquest equip que solament feia gravacions d’exteriors naturals i algunes entrevistes el va dirigir Carles Batlló, que fins llavors havia estat el primer ajudant de realització. Però la feinada va ser tan gran aquelles 10 setmanes de rodatge que ben aviat vam haver d’incorporar una segona unitat d’exteriors que va dirigir el segon ajudant de realització Albert Guitart. Amb aquestes dues unitats treballant cada dia de forma autònoma tots els exteriors de la sèrie, la tercera ajudant de realització, una joveníssima Sílvia Quer, ara premiadíssima directora de llargmetratges, va passar a ser l’ajudant de realització en el plató central de Videocomunicación al carrer Muntaner 157 de Barcelona fent costat al realitzador, Xavier Juncosa, que no es movia del plató: els matins gravàvem la «microteca» i les tardes i ben entrada la nit muntàvem els capítols.
La sèrie va viure moments de gran intensitat perquè, mentre gravàvem els capítols 6 al 10 es començava a emetre el capítol 1 de la sèrie a la televisió: quelcom que actualment no s’acceptaria pels enormes riscos que podia comportar qualsevol eventualitat inesperada. Però eren altres èpoques, els inicis de gairebé tot, amb moltes ganes de fer-ho bé, molta il·lusió i molt poques hores de dormir durant els dos mesos i mig de producció i postproducció. I ens en vam sortir, amb incertesa fins el final, però ens en vam sortir: quan s’estava emetent el capítol 19 nosaltres estàvem acabant de muntar el capítol 20, l’últim, que va ser una mena de resum final de la sèrie on professionals de tota mena -des d’informàtics a metges passant per brillants ludòlegs informàtics com Joan Argemí d’Abadal- hi van ser entrevistats. I ens en vam sortir!
La Caixa va publicar uns llibres que acompanyaven i complementaven aquesta sèrie. Van ser un total de 7 i eren aquests:
- Connecta el micro 1 - Fem informàtica
- Connecta el micro 2 - Imatges i sons
- Connecta el micro 3 - Tractament de la informació
- Connecta el micro 4 - Robots i intel-ligència artificial
- Connecta el micro 5 - Noves tecnologies
- Connecta el micro - Índex i vocabulari
- Connecta el micro - Els ordinadors i la cultura informàtica
Us oferim la totalitat de la sèrie, 20 capítols i l'entrevista en un canal de youtube que hem creat únicament per a aquest fi i on podreu veure'ls junt a la l'entrevista que els hi vam fer al Xavier Juncosa i l'Enric Cusí. També i per a completar i seguir la sèrie com es va idear en el seu moment, us oferim els 7 llibres en PDF en un nou escaneig d'alta qualitat i que us podeu descarregar en l'enllaç que hi ha mes a baix.
AgraïmentsAgrair especialment a Xavier Juncosa i Gurguí pel material, l'ajuda i tota la informació per a fer possible que la història d'aquest producte televisiu no es perdi ni s'expliqui de manera errònia. També al Enric Cusí per la disponibilitat per a l'entrevista i ajudar també a treure la pols i explicar anècdotes sobre el programa i igualment també agrair a Viejoven FX (Armand López) per la restauració dels originals que Xavier ens va proporcionar i el logo recreat des de l'original.
Enllaços:
- En AQUEST enllaç anireu directament al canal de Youtube de la sèrie i l'entrevista.
- En AQUEST enllaç anireu al canal de YouTube de Viejoven FX (Armand López)
- Des d'AQUEST enllaç us podeu descarregar els 7 llibres que acompanyaven la sèrie
- En AQUEST enllaç anireu directes a aquest mateix article en castellà.
0 Comentarios