El Presoner EX (CAT)

El Presoner va ser una de les primeres aventures que vam fer el llunyà 2013 i, per celebrar la dècada que es compleix des del seu llançament, us presentem aquesta nova versió, arranjada, expandida, amb gràfics i música en el joc. A més, li hem afegit la documentació al mateix fitxer, hem inclòs la versió en català i tot ho presentem en dos formats, disc D64 i cartutx CRT. I com ja vam fer llavors, seguim insistint en la vigència de la seva trama i que li heu de donar una oportunitat per veure una sèrie arriscada i premonitòria en tots els aspectes.

La Història:

La trama ens posa a la pell d'un agent del servei secret britànic que, després de renunciar a càrrec seu, és adormit i traslladat a una misteriosa Vila. Allí es trobarà presoner, sense entendre qui l'ha portat allà i on intentaran per tots els mitjans descobrir el motiu de la seva renúncia. El nostre protagonista, el número 6 a La Vila, intentarà per tots els mitjans escapar-ne i esbrinar qui és el número 1.

La importància de "El Presoner"

Tenim la sort de comptar amb la col·laboració de dues institucions pel que fa a la sèrie. Santi Pagés, autor del llibre "No soy un Número", una autèntica guia en castellà de la sèrie i tot el que passava al seu voltant i David Stimpson, segurament la persona que més n'ha aprofundit i escrit, autor de "The Prisoner Dusted Down" i qui ens va traduir la versió a l'anglès del joc.

El perquè del seu visionat, de part de Santi Pages, l'autor del llibre "No soy un número" :

Sabies que el 1967 es va estrenar una sèrie de televisió que influiria creadors tan diferents com Jack Kirby, Christopher Nolan, Alan Moore, JJ Abrams, Grant Morrison o Mark Frost? Doncs sí. Es tracta d'El Presoner, una obra mestra del medi que més de mig segle després de la seva primera emissió continua sent objecte de culte, fascinació, debat i anàlisi.
El Presoner va ser el resultat de l'alquímia de dues ments gairebé oposades, la del periodista i novel·lista George Markstein i la de Patrick McGoohan, l'actor televisiu més popular del seu temps. Junts, van aconseguir crear una sèrie que va desafiar les convencions de la ficció d'espies -noies, cotxes, glamur-, una sèrie que es desenvolupava setmana a setmana en una localització idèntica, un llogaret surreal i retro futurista anomenat La Vila on una potència desconeguda reclou persones en possessió d'informació valuosa, les desposseeix de la seva identitat, i les vigila i les controla de manera immisericordiosa.
El protagonista, a qui només arribem a conèixer com a Número 6, és un ex-agent secret que es veu de sobte narcotitzat i segrestat en aquest irreal resort de vacances que ningú sap on és i del qual ningú se'n pot escapar. Episodi a episodi, els seus captors, encapçalats per Número 2, intentaran per mitjans cada vegada més extrems -químics, físics, ètics- que confessi les veritables raons de la seva dimissió. Episodi a episodi, Número 6 es negarà a ser el seu peó. Intentarà escapolir-se, saber qui controla La Vila de debò. Tornar a casa. Vèncer.
Però aquesta és només la premissa. Cada episodi ens planteja noves preguntes i revela noves capes d'intriga i conspiració. Cada episodi subverteix els paràmetres narratius de la televisió, passades i presents. El Presoner és un entreteniment de primera magnitud, un festí audiovisual que a més explora temes existencials: la possibilitat de rebel·lió i autonomia personal davant de les estructures de poder i control, la lluita per mantenir la nostra integritat en un món minat de deslleialtats i incerteses.
Sembla increïble que una sèrie que es va emetre per primera vegada fa gairebé sis dècades sigui alhora tan filla de la seva època i que s'avancés tant a ella, fins a transcendir-la. El Presoner es veu tan actual avui com el 1967. Markstein i McGoohan buscaven denunciar el progrés deshumanitzant de la societat i amb això, sense proposar-s'ho, van aconseguir que la sèrie encara dialogui amb nosaltres en aquesta era digital nostra en què la tecnologia i les corporacions exerceixen un control omnipresent sobre les nostres vides i els nostres pensaments. Com a Número 6, no sabem ja què és veritat i què no.
El Presoner posarà potes enlaire les teves expectatives sobre les possibilitats del llenguatge televisiu i et submergirà en un univers a mig camí entre allò real i el malson. T'oferirà un viatge electritzant i sorprenent, fora del comú, en què exploraràs els límits de la llibertat i la identitat, de la comunitat i l'individu. Un viatge que no et pots perdre.

La importància, el significat, la validesa i el que sigui que creguis per David Stimpson.

Quina és la importància del Presoner? En té alguna? La sèrie es va avançar al seu temps. A través del Presoner, Patrick McGoohan ens va advertir sobre el progrés de l'home, sobre la dependència cada vegada més gran de la tecnologia, que estàvem progressant massa ràpid, tenia raó, mira on ens ha portat!
El Presoner tracta sobre un home aïllat, aïllat del món exterior, i tanmateix no cal posar un home en un llogaret per aïllar-lo; es pot sentir aïllat en un bar públic abarrotat. Pot sentir-se aïllat a la seva pròpia ment.
El Presoner demostra que tots som números. Ens donen números, els vulguem o no (per a fins oficials) perquè ja som a la Villa, i hi hem estat des del dia del nostre naixement, i l'única sortida és que dos enterradors ens portin en un taüt. !
Segurament la importància del Presoner rau que en el seu moment no havia existit res semblant abans. Innovadora serien les dues paraules que faria servir per descriure la sèrie, que a diferència de moltes sèries de televisió de l'època, ha resistit la prova del temps i probablement sigui més rellevant avui que a la dècada de 1960.

Patrick McGoohan no només va fer una sèrie de televisió, va ser una advertència. Va intentar ensenyar-nos a rebel·lar-nos, no deixar que el sistema ens arrossega cap avall. "Escolta, no em pots convertir en un número, sóc un home lliure!" La Villa és bàsicament una unitat autònoma de la nostra pròpia societat i, tanmateix, fins i tot en una comunitat com La Villa, la gent és lliure de gaudir-la, alguns no se n'anirien per res del món! I, tanmateix, com va dir una vegada McGoohan, tots som presoners d'alguna cosa, sigui quin sigui. No vivim al Llogaret com ho fa Número 6, malgrat la creença que el món en què vivim s'ha tornat molt semblant al Llogaret amb càmeres de vigilància per tot arreu. Realment ets tan lliure com vulguis ser-ho, perquè sempre hi ha llibertat, fins i tot a la presó!
A la seva validesa, el Presoner és assenyat des del punt de vista lògic o factual? Una presó és presó per molt que la disfresses perquè sembli un poble italià. Patrick McGoohan va afirmar que existien llocs així al món… com ho hauria sabut? Presons amb parets de maó construïdes a l'època victoriana, sí, camps de concentració, gulags, camps de refugiats, sí. Però les presons aïllades d'estil italià, com la del Presoner, ho dubto molt. Originalment, La Villa ni tan sols hauria tingut un disseny italià si al seu lloc s'hagués utilitzat un campament de vacances de Butlin. Ara bé, això hauria semblat més aviat un camp de concentració en aquell moment... sense ofendre Butlin!
Pel que fa a la lògica, no crec que la lògica entri al Presoner ni per un moment.

La meva opinió personal és que el Presoner Número 6 és John Drake (Danger Man) malgrat el que va afirmar Patrick McGoohan, ja que prefereixo les paraules del difunt Frank Maher i el camarògraf Jack Lowen, que van entendre clarament en aquell moment que el Número 6 i John Drake eren un, i el mateix. També podria ser Everyman, bé, no del tot, perquè has d'haver fet alguna cosa per trobar-te despertant a La Villa!
També crec que The Prisoner és el que vulguis que sigui, acció/aventura - Ciència ficció - drama d'espies, una continuació de Danger Man. Una història, conte o paràbola. I sigui el que sigui que els fanàtics de Prisoner creen sobre la sèrie, tots tenen raó!

Versions:

Aquesta nova versió té 3 edicions diferents. A banda d'incloure música dins del mateix joc i també té gràfics i s'han fet altres petits canvis:

• En la versió en castellà s'han arreglat petits errors ortogràfics, afegit algun sinònim i descripcions que eren millorables. Algun text s'ha escurçat perquè amb els gràfics quedessin millor i així estalviar una mica de memòria.
• La versió anglesa s'ha mantingut així. El treball que David Stimpson va fer a la traducció, mantenint el llenguatge de la sèrie original, és perfecte i no s'ha tocat.
• La versió catalana és nova i l'hem afegit a la resta de versions.
• Hem creat un CRT que inclou les 3 versions i els gràfics extres.

La sèrie:

Produïda per ITV i rodada entre els anys 1967-68, fou la seqüela espiritual de Danger Man i consta d'un total de 17 capítols. Va ser tan precursora com incompresa i el final va deixar preguntes sense respondre causant dubtes i indignació per part dels televidents. La sèrie només es pot veure en anglès i sud-americà i el 2009 es va fer una revisió canviant certs aspectes que no van convèncer ni els antics seguidors de la sèrie ni la crítica en general. A causa del poc èxit d'aquesta nova versió, Christopher Nolan va rebutjar fer-ne la versió cinematogràfica el 2009 i ja el 2016, a Ridley Scott també li van proposar fer-la, esperant el guió perfecte per posar-se darrere de la càmera i dirigir-la. 

Funcionament:

• Per moure's, feu servir els punts cardinals N, S, E, O i PUJAR i BAIXAR.
• EXAMINAR o EX s'usa per veure alguna cosa o a algú en concret.
• El parser funciona amb 2 paraules, VERB + SUBJECTE. Per exemple: AGAFAR JAQUETA.
• MIRAR o R s'utilitza per a tenir una vista general de la localització.
• AJUDA ens mostra unes instruccions semblants a aquestes.
• INFO ens mostra els crèdits del joc.
• Les accions més usuals són: AGAFAR, PARLAR, DEIXAR, ANAR, USAR, EXAMINAR, DONAR, CAVAR, PUJAR, BAIXAR, EMPENYAR, TIRAR, TALLAR, ENCENDRE, APAGAR...

Consells:

• Mireu-vos almenys el primer capítol de la sèrie. Gaudireu molt més del joc i us posareu millor a la pell del Número 6.
• No us oblideu d'examinar-ho tot i parleu amb la gent amb qui us creueu.
• Feu-vos un mapa. Us orientareu i situareu millor en el joc.

Crèdits:

• Idea, programació, gràfics i història: Bieno
• Música: Baron Ashler y SoNiC
  
• Codi extra c64: Karmic
• Muntatge de la portada: Josepzin

Enllaços d'interès

• En AQUEST enllaç teniu informació de la sèrie des de la Wikipedia.
• En AQUEST enllaç podeu adquirir el llibre "No soy un número", una completa antologia i estudi sobre la sèrie en castellà.
• En AQUEST enllaç teniu l'article sobre la primera versió en castellà del joc del 2013.
• En AQUEST enllaç teniu l'article sobre la primera versió en anglès del joc del 2014.
• En AQUEST enllaç us anireu directament a la pàgina oficial de Portmeirion, el poble costaner gal·lès on es va rodar la sèrie.
• En AQUEST enllaç podeu visitar la pàgina de David Stimpson, segurament la persona que més ha aprofundit en la sèrie i dedicat més temps a escriure sobre ella.
• Si vols rebre la properes edicions del Tally-Ho de forma totalment gratuïta, només ho has de demanar a stimpyfor6@msn.com .
  
• En AQUEST enllaç teniu tota la informació actual de tot allò relacionat amb la sèrie.
• Teniu el joc i tots els extres disponibles al NOSTRE Itch.io